QUÈQUICOM. Aprendre a escriure.

¡Bona vesprada! Hui a classe hem vist aquest video:

El video tracta sobre la lectoescriptura on la Gal·la, una nena de 4 anys, comença a aprendre a escriure. El seu pare, el reporter Pere Renom, en fa el seguiment durant 7 mesos i grava el seu progrés en la identificació de síl·labes, dels fonemes i la seva representació en grafemes, les lletres de l'alfabet. A plató, Jaume Vilalta explica la curiosa història de la lletra B des del jeroglífic egipci -que representava conceptes- fins a l'alfabet llatí, que representa sons.

En el document es parla que un infant no pot començar a escriure si encara no parla bé, i comença a fer-ho sense sentit i per imitació com poden veure que ho fa Gal·la.

Els xiquets normalment aprenen a escriure entre els 4-7 anys. Al principi de començar a escriure, els xiquets agafen el llapis amb tota la mà, però quan desenvolupen la pinça ja poden agafar el bolígraf bé.

Als xiquets s'els ensenya a escriure el seu nom, el nom dels companyes, els dies de la setmana... coses que a ells li resulten familiars.

A més, aquest video ens explica les etapes de l'escriptura: precaligràfica, gráfica i postcaligráfica.

Una aventura de paraules.

Una aventura de paraules. Maite Candela i Núria Cayuelas.
Coneixer una altra llengua que no siga la suya.

     -El centre.

El centre es troba en el barri d'altabix en la ciutat d'Elx, no tenen molta inmigració al barri amb un nivel medi socieconomic. 

El centre utilitza el programa plurilingüe PEPLI (El Programa de Educación Plurilingüe e Intercultural)

El centre parla un 25% llengua valència, un 25% llengua castella i un 10% anglés. En el cas de la llengua anglesa no es comença als 3 anys, si no als 4-5 anys. Però des dels 3 anys que comencen l'escola ja comencen parlant en valencià, perquè és una escola d'immersió valenciana.

     -¿Com els acompanyem amb l'aprenenteatge d'una L2?

Com llengua vehicular, creant contextos significatius per als xiquets, fent coses motivadores i divertivas, així els xiquets necessitaran d'eixa llengua, i com voldran jugar a eixe joc necessitaran usar-la i aprendre-la, a més entendran que es diu en un contacontes. Des del primer moment necessiten la llengua per a comprendre i comunicar-se i satisfer les seues necessitats. En el període d'adaptació ja comencen amb el valencià.

     -Un dia a la nostra escola.
Marquen les hores, en les aules tenen grups i poden treballar en grups mes xicotets i individualment. Fan activitats obligatòries i altres que són voluntàries que l'alumnat decidix que vol fer. A l'hora de treballar de forma obligatòria és per a potenciar o fomentar algun concepte o tècnica i per a treballar de manera individual és per a deixar que l'alumne tinga autonomia o criteris triant una activitat de manera voluntària. Així els ajuden a tindre criteris.

ENTRADA AMABLE (la entrada a la escola)
Aquesta primera franja del dia esta destinada a propostes lliures on els xiquets/es s'apropen de manera autonoma i podem comensar el dia mirant-nos, preguntant-nos com estem, etc.

Els pares i mares acompañen als seues fills al aula i aprofitan para parlar amb el alumne i amb els pares.

RUTINES I ASSEMBLEA: 5-10 mint o 10-15 mint.

Cantar cançons de bon dia i parlar del cap de setmana. Practicar el vocabulari. A l'edat de 3 anys és molt oral.

     -Altres activitats, propostes, moments...

-TALLERES: son activitat amb la meitat del grup on es fan ropostes noves (tecniques, conceptes,...) que tots i totes han de realitzar. (individual o petit grup).

- Matematicas e informatica: llocs de taula, llocs matematics. jocs en equips. Per a jugar hi ha normes que han de conéixer i coneixen vocabulari nou en l'àrea de matemàtiques.

- Raco de parla.

- Art: és indispensable en l'educació perquè els xiquets s'expressen sense dificultats.

- Teatres: contes tradicionals o d'autors. Els personatges van canviant perquè tots puguen ser el personatge que vullguen.

- Cancons: aprenen cançons tots els dies.

- Titelles: per a fer dramatizacions.

-Contes: és indispensable, s'utilitzen molt com a recurs de projecte d'animació lectora, van contacontes al col·le a comptar-los contes als xiquets, els majors també van a classe d'infantil i els compten contes.

- Lletres: treballen mes sistematicament les lletres. el grafismes, el vertical el horizontal...

3 años: nom propi,  tot va al voltant del nom propi. (lletres en farina, en sal, en gomets... se trabajan las letras de manera manipulativa.) 

4 años: noms companyes, proyectes, referents... paraules de les rutines.

5 años: treballen els textos, són capaços d'escriure frases mes llargues, d'escriure el titule d'alguna cançons...

Diferent tipologia textuales: fent cartells anunciadors, un llistat de la compra, catàlegs de jocs, contes, endevinalles, notes a les families...

ESPAIS D'APRENENTATGE: diferents espais organitzats atenent a les intel-ligencies multiples.

espais de construccions, de art, de matemàtiques, espais on juguen amb el ombres, la llum, el sol...

Amb 3 i 4 anys utilitzan els aules i el pati. 

ALTRES PROPOSTES:la musical no esta, perquè requerix un espai especifico... Tenen propostes de 

matemàtiques, d'art, de naturalesa i ciència, joc simbòlic, taula de llum, biblioteca d'aula...

El començament és paregut a l'entrada amable, és autònom i poden anar de manera lliure i triar el que vullguen. A més cada setmana van variant les activitats que tenen, però sempre hi ha una que és obligatòria i fixa.

APRENENTATGE COOPERATIU:  arribar a concens (color, full, materials, que i con ho van a fer...)

ALTRES ACTIVITATS, PROPOSTES, MOMENTS: com proyectes; als proyectes fem activitats. de tot tipus (diferents canals, diferents inteligencies).

-Eixides.

-Festes i celebracions.

-Exposicions de treballs.

-Protagonista de la setmana.

     -Conclusions.

El més important per a treballar amb els xiquets és intentar respectar sempre el moment evolutiu d'ells perquè cada xiquet es desenrotlla d'una manera diferent d'una altra, per exemple hi havia una xiqueta que no volia escriure el nom de ningú als 3 anys i després en 5 anys al final ella sola va escriure.

Jerome Bruner. La parla dels infants.

Hui en classe hem llegit un text de Bruner. El que havíem de fer era relacionar el text amb les 4 capacitats innates. 

Les cuatre capacitats innates son:

1. Acció encaminada a aconseguir un fi.
2. L'adaptació a actuar en àmbits reduïts.
3. L'alt grau de sistematitzció de les accions.
4. La capacitat d'abstracció per enfrontar-se amb contextos d'espai, temps i causalitat.

És el que més remarca la vocalització i forma part de la vida quotidiana.

Esta clar en el joc, que són les mateixes, agafar el pallasso, traure-ho i amagar-ho, utilitza una sèrie de vocalitzaciones i comença als 5 mesos.

És molt important el paper actiu del xiquet que va cambiant al pass del temps. El xiquet no esta esperant que la mare agafe el pallasso. És una activitat social i compartida, necessària per a desenvolupar el llenguatge. Un patró bàsic d'acció rutinària que es veu en este tipus de jocs.

Es importa't que el paper de la mare vaja canviant que vaja adaptant el jugar amb les necessitats del xiquet.

CARTA A LES FAMÍLIES

Bon dia! Hui hem fet una pràctica, a continuació vos deixe l'exercici.

Imagineu que son el director/a d'un centre escolar i redacteu una carta a les famílies on reflexioneu sobre la necessitat de canviar el programa lingüístic del centre, per un altre mitjançant el qual s'importisquen més hores en valencià i anglés com a llengua vehicular.

Estimades famílies,

Amb motiu de l'entrada de la nova LLEI 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, assegura la competència a l’alumnat en les dues llengües oficials i l’anglès com a llengua estrangera preferentment. Per això, és fonamental la incorporació de temps dedicat expressament a la comunicació oral tant en les hores lectives com en les activitats complementàries i extraescolars.

Per aquest motiu, el nostre centre vos comunica que l'alumnat augmentarà el percentatge de les assignatures d'anglès, valencià i castellà. El pla s'establirà a partir del pròxim curs, augmentant les hores d'anglès al 20%, el valencià al 40% i el castellà al 40%. D'esta manera la llengua valenciana passarà a ser llengua vehicular i així l'alumnat aprendrà estratègies d'aprenentatge. 

Davant de qualsevol qüestió o dubte que podeu tindre podeu consultar el tutor o tutora.

Gràcies per la col·laboració. 

Una salutació, 

La direcció del centre.

PROJECTES, RACONS I TALLERS.

El treballar per projectes oferix moltes possibilitats, tant a mestres com alumnes, que no oferix un aprenentatge tradicional. Al treballar per projectes els alumnes aprenen investigant, experimentant i vivint cada un dels processos d'enseñanza aprendizaje.

En els tallers es realitzen activitats sistematitzades i molt dirigides, amb una progressió de dificultats ascendent, per a aconseguir que el xiquet adquirisca diversos recursos i conega diferents tècniques que després utilitzarà de forma personal i creativa en els racons o espais de l'aula.

En els racons l'acció del xiquet és de lliure elecció i es propicia la investigació, la deducció i la imaginació, etc...

• Poden participar xiquets d'altres aules del mateix o distint nivell.
• Poden i haurien de participar pares i mares.
• La seua programació sol ser estable al llarg del curs.

Xarrada: Mari Carmen Díez.

Mari Carmen Díez Navarro és mestra d'Enseyança Primària per la Universitat d'Alacant, especialista en Educació Infantil per l'Institut de Ciències de l'Educació de la mateixa universitat i llicenciada en psicopedagogia també per la Universitat d'Alacant. Així mateix, és diplomada en mestria de Llengua Catalana per l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de València.

Mari Carmen ha escrit 15 llibres, la majoria de poesia infantil i de pedagogia, a més es l'autora junt a Vicenç Arnaiz Sancho del llibre Infàncies: Educar i educar-se. Mari Carmen és considera una pionera del treball per projectes

Primerament, va començar explicant el llibre d´Infàncies i la seua estructura. Conta que té tres capítols i fotografies de la vida reial i molt significatives. Aquet llibre es una compilació d´articles que parlen d´infants, de famílies, de mestres, de comunitat i d´educació. Es proposa una educació saludable, optimista, tranquil·la i humana sense allunyar-se de la realitat.

També va parlar de com eduquen les mestres al xiquets, que volem que siguen perfectes i que es comporten iguals, però els xiquets tenen el seu temps per a desenvolupase-se. A més, parla de que hui en dia li posem moltes activitats als xiquets i els saturem. Els xiquets necessiten més contacte amb la seua familia, amb els amics...

Altre dels temes que va tractar la Mari Carmen es de les tecnologies i la poc educació que li donen. Hui en dia per als pares es mitjor donar-li el telèfon al xiquet o un ordinador per a que estiga entretingut, però aquestes accions no ajuden al desenvolupament del xiquet.

Per a finalitzar, m'agradat molt escoltar a Mari Carmen, ha sigut molt interessant escoltar les seues paraules i la seua opinió al respecte de la educació que tenim hui en dia.

TEXT DE MARI CARMEN DÍEZ

Hui hem llegit un text anomenat Hem deixat anar les regnes? del llibre Mari Carmen Díez Infancies: educar i educar-se.
Aquest text tracta o parla de l'educació a casa, que els adults estem més pendents d'altres temes de la vida quotidiana com el treball, els diners, les hipoteques... i no parem atenció a altres temes que són mes importants com l'educació dels fills i filles, d'aquesta manera deixem de costat als xiquets i xiquetes i no ens centrem en ells, i perquè no molesten o per a entretindre'ls se'ls deixa la televisió o la tablet.

Després hem preparat una pregunta per a poder realitzar-li a l'autora el pròxim dia dilluns en la xarla que té que realitzar. Hem pensat en:
Sabem que des dels centres s'ha de treballar per a corregir conductes no desitjades, però hem de tindre en compte que també cal treballar des de les families i que molts pares trebajllen llargues jornades. Quines pautes podríen donar-li als pares o a les persones que major temps passem amb els xiquets?

PRIMERA PART PORTFOLI

Hui a classe, veurem el *portafolio i a realitzar una observació per a veure de què tracta aquest document. 

A continuació us deixe les preguntes que hem realitzat en classe i que us pot servir per a veure de què tracta.

• Què és el Portfolio Europeu de les Llengües?
  
  

El portfoli Europeu de les llengües, es promogut per el consell d’Europa, és un document que pretén aconseguir que els xiquets i xiquetes que estan en contacte i aprenent diferents llengües. D'aquesta manera, puguin plasmar l'aprenentatge d'aquestes en un portfoli que poden portar amb si perquè siguin conscients de les diferents formes de comunicar-se i veure el món d'una manera positiva per a ells.

• Quins són els seus components? Proposa’n una breu descripció.
  
  

En primer lloc ens trobaríem amb una portada, on trobaríem el nom i dades de l'alumne i la decisió sobre les llengües objecte de tractament, en aquesta decisió serà on el nen assigni cada color a cada llengua per a després poder veure quina acció domina en cada llengua.

En segon lloc tenim la biografia de llengües, aquesta seria la part gran del document. Aquí el nen podrà parlar de les persones importants de la seua vida. Les coses que fa en les diferents llengües, els Jocs que sap en diferents llengües, els seus viatges, el que li agrada, estan totes classificades amb els colors que anteriorment ha col·locat en la portada.

En tercer lugar tenemos el Passaport de llengües, donde encontramos Dades dels centres on ha assistit, el Quadre de progressos d'acord amb els nivells de referència del MECR y les Situacions de comunicació en els diferents àmbits. La finalidad de este apartado es establecer el nivel de competencia que ha adquirido el alumnado en cada una de las lenguas.

I finalment, trobem el dossier on estan totes les activitats que ha anat realitzant diàriament tant a l'aula com fora d'aquesta. Això permet que el xiquet puga identificar quines activitats li ha servit més.

• Quines en són les funcions?
  
  

Algunes de les funcions que podem dur a terme amb aquest document seria que els xiquets i xiquetes siguen conscients del coneixement diari que aprenen, que adquirisquen la possibilitat de comentar-los i reflexionar sobre aquests. A part ajuda a descobrir noves llengües i noves cultures de tal manera que es potencien les actituds respecte a aquestes.

*VALORACIÓ FINAL: hem trobat utilitat perquè té totes les característiques perquè un xiquet o xiqueta puga aprendre a identificar diferents llengües i adquirir coneixements.

EL CERVELL BILINGÜE (Ferran Suay)

Hui a classe hem visionat el video de EL CERVELL BILINGÜE  de Ferran Suay.

Despres de vore el VIDEO hem contestat les següents qüestions:

• El bilingüisme s'ha considerat sempre positiu en l'aprenentatge?

Al principi del segle XX, en EEUU, se considera negatiu, perque els immigrants a casa parlen una llengua i en l'escola una atra llengua diferent, aço fa que les seues notes siguen baixes. Hui en dia les persones bilingües tenen una major capacitat cognitiva, major capacitat de resolució de conflictes i un millor aprenentatge.

• A quina o quines edats es pot parlar d'un ''bilingüe primerenc''?

A l'edat de 5,7 i 12 anys.

• Després de les análisis científiques realitzades, quin són els avantatges que se'ls podem atribuir als individus bilingües?

-Tenen una  gran reserva cognitiva.

-Facilita el aprenentatge.

-Major capacitat per resoldre conflictes.

• Com relaciones l'espressió ''ambient enriquit'' amb la situació de bilingüisme?

És una font destimulacion i plasticitat, també és una prevenció de malalties neurodegeneratives, sense contraindicacions

En la segona part de la classe hem realitzar una altra pregunta:

• Quines penseu que són les diferències entre un programa en L2 com  llengua vehicular per a alumnat castellanoparlant, i un altre que utilitze només la L1? 
• Quant a l'alumnat. 
• Quant al professorat. 
• Quant als objectius. 

-alumnat: bilingüe.
-professorat: qualificat que siga capaç de donar classe en dos llengües.
- objectius:que domine les dos llengües, que valdria a un programa d'enriquiment i un programa que lo que preten es donar la volta a l'immersio sociolingüistica.

-alumnat: monolingüe.
-professorat: no fa falta que siga competent en dues llengües.
-objectius: model de manteniment,model de manteniment, lo que preten es que el valencià no se perga i compensatori, pero no es el cas, perque es llengua minoritaria.

L'ALUMNAT NOUVINGUT

Hola de nou!

Hui a classe hem parlat de l'alumnat nouvingut, a contunuació deixe les preguntes que tenim que contestar.

• Calen adaptacions curriculars per a l'alumnat nouvingut?

Yo pense que si es molt important realisar adaptacions curriculars, perque quan un chiquet o chiqueta ve d'un païs diferent al nostre i no sap parlar en nostre idioma te que ser molt dur per al tindre que enfrontar-se a una classe en la qual no pot comunicar-se.

• És convenient que comencem a estudiar en la llengua minoritzada?

Es important coneixer i donar-li importancia a totes les llengües, i mes si vivim en un lloc on tenim una llengua que és minoritzada, pense que si hi ha que donar-li importancia per a que no se perga ni s'oblide, pero hi ha que fer-ho de manera que no siga obligada ni imposta. Pero si imponem una llengua als chiquets i chiquetes al final lo que conseguim es que no li donen importancia

• És convenient o possible l'ús de la llengua de l'alumnat nouvingut a l'aula?

Es molt dificil utilisar una llengua d'un alumne nou en l'aula, posat que se necessita que tot l'alumnat la coneixca i l'alumnat de l'aula te la mateixa llengua i no podem canviar de la nit al mati per atra llengua, es mes facil l'alumne nou deprenga la llengua que se dona en el territori.

-     

VEIEM UN VIDEO DE TONUCCI

Hui a classe hem visionat un video de Francesco Tonucci, el qual deixaré aqui penjat. Després hem fet unes preguntes que hem contestat en grup.

• L'educació és el motor que promou la competitivitat de l'econòmica. ¿Què opines?

No pot ser competitiva, la societat, el mercat… és competitiu. Ensenyar als nens ha ajudar-se, viure junts. Els nens aprenguin a sumar coneixements.

• ¿Hi ha assignatures importants i unes altres que distreuen?

Nosaltres creiem que no hi ha assignatures importants i unes altres que distreuen. Pensem que depenen dels docents i la seva manera d'ensenyar coneixements és el que condiciona al fet que els nens i nenes estiguin més motivats o menys davant l'aprenentatge de cada assignatura.
Depèn també els resultats que busquis en ells perquè a vegades els demanem massa i no arriben a poder aconseguir un bon rendiment escolar que pugui servir-li per al futur.

No hi ha disciplines importants ni secundàries. Completar la formació familiar. Continuem oferint una escola per a pocs. L'important és llegir o escriure, però no sabem que cal oferir un ventall ampli de llenguatge. Els nens són la societat de demà.

• La LOMCE no hi ha rastre de l'educació infantil. ¿Què li diria als qui la menyspreen?

En els primers anys es posen els fonaments de tot el que es va aprendre i a construir al llarg de la vida. Els mestres d'infantil treballen mes hores i guanyen menys.

• ¿Que significa educar en la diversitat?¿Millor separem pel rendiment?

Pensem que com molt bé ha dit Tonucci en l'entrevista, l'educació és un dret per a tots, per la qual cosa tots han de tenir accés a ella. Creiem que cadascun té les seves pròpies necessitats educatives i no s'ha de separar segons el rendiment de cada persona. Pensem que la segregació no és una resposta educativa vàlida per a cap doncs no ajuda en cap sentit.

• ¿Que significa educar en la diversitat?

El contrari de la segregació i exclusió. L'educació és un dret, s'accepta a cadascun amb les seves diversitats. Es tanquen les escoles especials i diferencials per a unir-los a tots en les mateixes escoles. El que s'aprèn és molt mes del que es perd.
L'important és que els nens puguin compartir les experiències.

• ¿Perquè és important l'educació publica?

Com hem dit abans, és un dret que tots hem de tenir o al qual puguem optar. Ja que a més això és el que forgés el futur del nostre país.

Reduir les inversions en l'educació és invertir en el futur.

• Importància de l'educació publica.

Com ell ha dit, l'educació està lleugerament relacionada amb la felicitat. Creiem que saber i tenir la possibilitat d'aprendre ens pot omplir de nous coneixements i així créixer íntegrament.

Quan tenim un fill esperem que sigui feliç. La realització dels seus desitjos, és important que es reconegui això i no que valgui la pena renunciar pel que vam néixer i ser el que el mercat vol

"FER DE MESTRE"

Avui, en classe hem realitzat una practica, per a això, hem llegit el text individualment Des del sud valencià, escrits de resistència i esperança, de Tudi Torró i després ho hem tornat a llegir en grup, la qual cosa hem fet ha estat que un llegeix i les altres escolten.

El text que hem llegit esta en català llavors m'ha costat molt entendre-ho i més sent receptora perquè no podia veure bé el text i d'eixa manera em costava entendre el que em deia la meua companya.

Este text mos parla de com crear xiquets i xiquetes que siguen critics i que es molt important nostra llabor com docents, ya que gracies a mosatros i el treball que realisem cregam a futurs ciutadans. 

Per a això, és molt important que en els centres escolars, els docents estiguen ben formats, que tinguen bones qualitats i siguen competents, ja que té una gran labor que realitzar amb el seu treball, ja que ha d'encarregar-se de formar persones.

PREGUNTES

Hui hem parlat del plurilingüismo a classe i hem fet unes preguntes, a continuació us deixe les preguntes amb les respostes que he posat.

-¿Què entens per primera llengua (L1)?
La llengua que parlan les pares i mares a cassa, amb la que has estat en contacte, la primera que apress.
Normalment sol ser la de la mare ja que el bebè l'escolta des de la panxa
-¿Es pot tindre més d'una primera llengua?
Si, perque el pare pot parlar una llegua y la mare altra.

-¿Creus que l'expressió "llengua materna" és exacta?
No, perque pense que es descriminatori frent a la figura del pare, dons el també té la segua llengua propia i te el dret per anomenar-se "llengua paterna".


-¿Què vol dir llengua preferent?
La llengua que utilitzes mes que unes altres, perquè ens sentim mes còmodes o en el nostre entorn estem utilitzant mes una llengua que una altra.
-¿Pot canviar la llengua preferent al llarg de la vida?
Si, segun las cincurnstancias sociales se puede cambiar a lo largo del tiempo la lengua.

-¿Què entens per segona llengua (L2)?
Aquella que utilitzes en diverses situacions socials segons el context especifico que calga.Una llegua que apress, normalmente, en el contex escolar o en cassa.

-¿Què entens per bilingüisme?
Parlar dues llengues per igual.

-¿Què entens per multilingüisme?
Es una comunitat o pais on coexisteixen diverses llegues o es parla mes de dues llegues.

-¿Què entens per plurinlingüisme?
Individus que parlen mes de dues llegues.

-¿Què significa colonitzar?
Quan en un territori es parla una o dues llengües i la persona o persones inmigrates que no coneixes aquestes llengües, per a poder comunicar-se parlen la seua pròpia llengua i en aquest moment és quan es produeix la colonització de llengues.

PRIMER DIA

Bon dia, el meu nom és Rocío Maciá Ortega, he creat aquest blog per a compartir activitats i reflexions sobre l'assignatura d'habilitats comunicatives i de lectoescriptura en català 2º curs de Magisteri infantil de la universitat d'Alacant.

La primera pràctica que hem realitzat és individual i tracta sobre les llengües i la nostra evolució com a individus: el “ventall lingüístic”. Tracta de prendre consciencia del perfil plurilingüe personal.

Em dic Rocío i vaig nàixer a Elx, la meua llengua materna és el castellà. En la meua etapa d'infantil vaig començar a aprendre el valencià (color verd) i vaig seguir perfeccionant-la en primària, quan vaig cursar l'ESO, al valencià ja no se li va donar tanta importància i vaig deixant-ho, fins que vaig fer dues curs de formació professional i no ho he tornat a donar més durant aquesta etapa, fins ara.

Un altre idioma que he après és l'anglès (color blau), vaig començar a donar-ho en primària i vaig continuar durant l'ESO, els curs de formació professional i ara en la universitat continue donant algunes assignatures en anglès.
Recentment, en els dos últims anys, he realitzat diversos viatges, com per exemple a Londres, Suïssa, Berlin, Roma, etc, i he pogut practicar l'anglès i a més he après poques paraules en alemany (color groc) com exemple: halo, guten tag, danke... També he après algunes paraules en italià (color negre) com per exemple: grazie, arrivederci, ciao, prego...

A continuació us deixe el ventall lingüístic dels idiomes que he parlant anteriorment.