TEXT DE MARI CARMEN DÍEZ

Hui hem llegit un text anomenat Hem deixat anar les regnes? del llibre Mari Carmen Díez Infancies: educar i educar-se.
Aquest text tracta o parla de l'educació a casa, que els adults estem més pendents d'altres temes de la vida quotidiana com el treball, els diners, les hipoteques... i no parem atenció a altres temes que són mes importants com l'educació dels fills i filles, d'aquesta manera deixem de costat als xiquets i xiquetes i no ens centrem en ells, i perquè no molesten o per a entretindre'ls se'ls deixa la televisió o la tablet.

Després hem preparat una pregunta per a poder realitzar-li a l'autora el pròxim dia dilluns en la xarla que té que realitzar. Hem pensat en:
Sabem que des dels centres s'ha de treballar per a corregir conductes no desitjades, però hem de tindre en compte que també cal treballar des de les families i que molts pares trebajllen llargues jornades. Quines pautes podríen donar-li als pares o a les persones que major temps passem amb els xiquets?

PRIMERA PART PORTFOLI

Hui a classe, veurem el *portafolio i a realitzar una observació per a veure de què tracta aquest document. 

A continuació us deixe les preguntes que hem realitzat en classe i que us pot servir per a veure de què tracta.

• Què és el Portfolio Europeu de les Llengües?
  
  

El portfoli Europeu de les llengües, es promogut per el consell d’Europa, és un document que pretén aconseguir que els xiquets i xiquetes que estan en contacte i aprenent diferents llengües. D'aquesta manera, puguin plasmar l'aprenentatge d'aquestes en un portfoli que poden portar amb si perquè siguin conscients de les diferents formes de comunicar-se i veure el món d'una manera positiva per a ells.

• Quins són els seus components? Proposa’n una breu descripció.
  
  

En primer lloc ens trobaríem amb una portada, on trobaríem el nom i dades de l'alumne i la decisió sobre les llengües objecte de tractament, en aquesta decisió serà on el nen assigni cada color a cada llengua per a després poder veure quina acció domina en cada llengua.

En segon lloc tenim la biografia de llengües, aquesta seria la part gran del document. Aquí el nen podrà parlar de les persones importants de la seua vida. Les coses que fa en les diferents llengües, els Jocs que sap en diferents llengües, els seus viatges, el que li agrada, estan totes classificades amb els colors que anteriorment ha col·locat en la portada.

En tercer lugar tenemos el Passaport de llengües, donde encontramos Dades dels centres on ha assistit, el Quadre de progressos d'acord amb els nivells de referència del MECR y les Situacions de comunicació en els diferents àmbits. La finalidad de este apartado es establecer el nivel de competencia que ha adquirido el alumnado en cada una de las lenguas.

I finalment, trobem el dossier on estan totes les activitats que ha anat realitzant diàriament tant a l'aula com fora d'aquesta. Això permet que el xiquet puga identificar quines activitats li ha servit més.

• Quines en són les funcions?
  
  

Algunes de les funcions que podem dur a terme amb aquest document seria que els xiquets i xiquetes siguen conscients del coneixement diari que aprenen, que adquirisquen la possibilitat de comentar-los i reflexionar sobre aquests. A part ajuda a descobrir noves llengües i noves cultures de tal manera que es potencien les actituds respecte a aquestes.

*VALORACIÓ FINAL: hem trobat utilitat perquè té totes les característiques perquè un xiquet o xiqueta puga aprendre a identificar diferents llengües i adquirir coneixements.

EL CERVELL BILINGÜE (Ferran Suay)

Hui a classe hem visionat el video de EL CERVELL BILINGÜE  de Ferran Suay.

Despres de vore el VIDEO hem contestat les següents qüestions:

• El bilingüisme s'ha considerat sempre positiu en l'aprenentatge?

Al principi del segle XX, en EEUU, se considera negatiu, perque els immigrants a casa parlen una llengua i en l'escola una atra llengua diferent, aço fa que les seues notes siguen baixes. Hui en dia les persones bilingües tenen una major capacitat cognitiva, major capacitat de resolució de conflictes i un millor aprenentatge.

• A quina o quines edats es pot parlar d'un ''bilingüe primerenc''?

A l'edat de 5,7 i 12 anys.

• Després de les análisis científiques realitzades, quin són els avantatges que se'ls podem atribuir als individus bilingües?

-Tenen una  gran reserva cognitiva.

-Facilita el aprenentatge.

-Major capacitat per resoldre conflictes.

• Com relaciones l'espressió ''ambient enriquit'' amb la situació de bilingüisme?

És una font destimulacion i plasticitat, també és una prevenció de malalties neurodegeneratives, sense contraindicacions

En la segona part de la classe hem realitzar una altra pregunta:

• Quines penseu que són les diferències entre un programa en L2 com  llengua vehicular per a alumnat castellanoparlant, i un altre que utilitze només la L1? 
• Quant a l'alumnat. 
• Quant al professorat. 
• Quant als objectius. 

-alumnat: bilingüe.
-professorat: qualificat que siga capaç de donar classe en dos llengües.
- objectius:que domine les dos llengües, que valdria a un programa d'enriquiment i un programa que lo que preten es donar la volta a l'immersio sociolingüistica.

-alumnat: monolingüe.
-professorat: no fa falta que siga competent en dues llengües.
-objectius: model de manteniment,model de manteniment, lo que preten es que el valencià no se perga i compensatori, pero no es el cas, perque es llengua minoritaria.

L'ALUMNAT NOUVINGUT

Hola de nou!

Hui a classe hem parlat de l'alumnat nouvingut, a contunuació deixe les preguntes que tenim que contestar.

• Calen adaptacions curriculars per a l'alumnat nouvingut?

Yo pense que si es molt important realisar adaptacions curriculars, perque quan un chiquet o chiqueta ve d'un païs diferent al nostre i no sap parlar en nostre idioma te que ser molt dur per al tindre que enfrontar-se a una classe en la qual no pot comunicar-se.

• És convenient que comencem a estudiar en la llengua minoritzada?

Es important coneixer i donar-li importancia a totes les llengües, i mes si vivim en un lloc on tenim una llengua que és minoritzada, pense que si hi ha que donar-li importancia per a que no se perga ni s'oblide, pero hi ha que fer-ho de manera que no siga obligada ni imposta. Pero si imponem una llengua als chiquets i chiquetes al final lo que conseguim es que no li donen importancia

• És convenient o possible l'ús de la llengua de l'alumnat nouvingut a l'aula?

Es molt dificil utilisar una llengua d'un alumne nou en l'aula, posat que se necessita que tot l'alumnat la coneixca i l'alumnat de l'aula te la mateixa llengua i no podem canviar de la nit al mati per atra llengua, es mes facil l'alumne nou deprenga la llengua que se dona en el territori.

-     

VEIEM UN VIDEO DE TONUCCI

Hui a classe hem visionat un video de Francesco Tonucci, el qual deixaré aqui penjat. Després hem fet unes preguntes que hem contestat en grup.

• L'educació és el motor que promou la competitivitat de l'econòmica. ¿Què opines?

No pot ser competitiva, la societat, el mercat… és competitiu. Ensenyar als nens ha ajudar-se, viure junts. Els nens aprenguin a sumar coneixements.

• ¿Hi ha assignatures importants i unes altres que distreuen?

Nosaltres creiem que no hi ha assignatures importants i unes altres que distreuen. Pensem que depenen dels docents i la seva manera d'ensenyar coneixements és el que condiciona al fet que els nens i nenes estiguin més motivats o menys davant l'aprenentatge de cada assignatura.
Depèn també els resultats que busquis en ells perquè a vegades els demanem massa i no arriben a poder aconseguir un bon rendiment escolar que pugui servir-li per al futur.

No hi ha disciplines importants ni secundàries. Completar la formació familiar. Continuem oferint una escola per a pocs. L'important és llegir o escriure, però no sabem que cal oferir un ventall ampli de llenguatge. Els nens són la societat de demà.

• La LOMCE no hi ha rastre de l'educació infantil. ¿Què li diria als qui la menyspreen?

En els primers anys es posen els fonaments de tot el que es va aprendre i a construir al llarg de la vida. Els mestres d'infantil treballen mes hores i guanyen menys.

• ¿Que significa educar en la diversitat?¿Millor separem pel rendiment?

Pensem que com molt bé ha dit Tonucci en l'entrevista, l'educació és un dret per a tots, per la qual cosa tots han de tenir accés a ella. Creiem que cadascun té les seves pròpies necessitats educatives i no s'ha de separar segons el rendiment de cada persona. Pensem que la segregació no és una resposta educativa vàlida per a cap doncs no ajuda en cap sentit.

• ¿Que significa educar en la diversitat?

El contrari de la segregació i exclusió. L'educació és un dret, s'accepta a cadascun amb les seves diversitats. Es tanquen les escoles especials i diferencials per a unir-los a tots en les mateixes escoles. El que s'aprèn és molt mes del que es perd.
L'important és que els nens puguin compartir les experiències.

• ¿Perquè és important l'educació publica?

Com hem dit abans, és un dret que tots hem de tenir o al qual puguem optar. Ja que a més això és el que forgés el futur del nostre país.

Reduir les inversions en l'educació és invertir en el futur.

• Importància de l'educació publica.

Com ell ha dit, l'educació està lleugerament relacionada amb la felicitat. Creiem que saber i tenir la possibilitat d'aprendre ens pot omplir de nous coneixements i així créixer íntegrament.

Quan tenim un fill esperem que sigui feliç. La realització dels seus desitjos, és important que es reconegui això i no que valgui la pena renunciar pel que vam néixer i ser el que el mercat vol

"FER DE MESTRE"

Avui, en classe hem realitzat una practica, per a això, hem llegit el text individualment Des del sud valencià, escrits de resistència i esperança, de Tudi Torró i després ho hem tornat a llegir en grup, la qual cosa hem fet ha estat que un llegeix i les altres escolten.

El text que hem llegit esta en català llavors m'ha costat molt entendre-ho i més sent receptora perquè no podia veure bé el text i d'eixa manera em costava entendre el que em deia la meua companya.

Este text mos parla de com crear xiquets i xiquetes que siguen critics i que es molt important nostra llabor com docents, ya que gracies a mosatros i el treball que realisem cregam a futurs ciutadans. 

Per a això, és molt important que en els centres escolars, els docents estiguen ben formats, que tinguen bones qualitats i siguen competents, ja que té una gran labor que realitzar amb el seu treball, ja que ha d'encarregar-se de formar persones.

PREGUNTES

Hui hem parlat del plurilingüismo a classe i hem fet unes preguntes, a continuació us deixe les preguntes amb les respostes que he posat.

-¿Què entens per primera llengua (L1)?
La llengua que parlan les pares i mares a cassa, amb la que has estat en contacte, la primera que apress.
Normalment sol ser la de la mare ja que el bebè l'escolta des de la panxa
-¿Es pot tindre més d'una primera llengua?
Si, perque el pare pot parlar una llegua y la mare altra.

-¿Creus que l'expressió "llengua materna" és exacta?
No, perque pense que es descriminatori frent a la figura del pare, dons el també té la segua llengua propia i te el dret per anomenar-se "llengua paterna".


-¿Què vol dir llengua preferent?
La llengua que utilitzes mes que unes altres, perquè ens sentim mes còmodes o en el nostre entorn estem utilitzant mes una llengua que una altra.
-¿Pot canviar la llengua preferent al llarg de la vida?
Si, segun las cincurnstancias sociales se puede cambiar a lo largo del tiempo la lengua.

-¿Què entens per segona llengua (L2)?
Aquella que utilitzes en diverses situacions socials segons el context especifico que calga.Una llegua que apress, normalmente, en el contex escolar o en cassa.

-¿Què entens per bilingüisme?
Parlar dues llengues per igual.

-¿Què entens per multilingüisme?
Es una comunitat o pais on coexisteixen diverses llegues o es parla mes de dues llegues.

-¿Què entens per plurinlingüisme?
Individus que parlen mes de dues llegues.

-¿Què significa colonitzar?
Quan en un territori es parla una o dues llengües i la persona o persones inmigrates que no coneixes aquestes llengües, per a poder comunicar-se parlen la seua pròpia llengua i en aquest moment és quan es produeix la colonització de llengues.