QUÈQUICOM. Aprendre a escriure.

¡Bona vesprada! Hui a classe hem vist aquest video:

El video tracta sobre la lectoescriptura on la Gal·la, una nena de 4 anys, comença a aprendre a escriure. El seu pare, el reporter Pere Renom, en fa el seguiment durant 7 mesos i grava el seu progrés en la identificació de síl·labes, dels fonemes i la seva representació en grafemes, les lletres de l'alfabet. A plató, Jaume Vilalta explica la curiosa història de la lletra B des del jeroglífic egipci -que representava conceptes- fins a l'alfabet llatí, que representa sons.

En el document es parla que un infant no pot començar a escriure si encara no parla bé, i comença a fer-ho sense sentit i per imitació com poden veure que ho fa Gal·la.

Els xiquets normalment aprenen a escriure entre els 4-7 anys. Al principi de començar a escriure, els xiquets agafen el llapis amb tota la mà, però quan desenvolupen la pinça ja poden agafar el bolígraf bé.

Als xiquets s'els ensenya a escriure el seu nom, el nom dels companyes, els dies de la setmana... coses que a ells li resulten familiars.

A més, aquest video ens explica les etapes de l'escriptura: precaligràfica, gráfica i postcaligráfica.

Una aventura de paraules.

Una aventura de paraules. Maite Candela i Núria Cayuelas.
Coneixer una altra llengua que no siga la suya.

     -El centre.

El centre es troba en el barri d'altabix en la ciutat d'Elx, no tenen molta inmigració al barri amb un nivel medi socieconomic. 

El centre utilitza el programa plurilingüe PEPLI (El Programa de Educación Plurilingüe e Intercultural)

El centre parla un 25% llengua valència, un 25% llengua castella i un 10% anglés. En el cas de la llengua anglesa no es comença als 3 anys, si no als 4-5 anys. Però des dels 3 anys que comencen l'escola ja comencen parlant en valencià, perquè és una escola d'immersió valenciana.

     -¿Com els acompanyem amb l'aprenenteatge d'una L2?

Com llengua vehicular, creant contextos significatius per als xiquets, fent coses motivadores i divertivas, així els xiquets necessitaran d'eixa llengua, i com voldran jugar a eixe joc necessitaran usar-la i aprendre-la, a més entendran que es diu en un contacontes. Des del primer moment necessiten la llengua per a comprendre i comunicar-se i satisfer les seues necessitats. En el període d'adaptació ja comencen amb el valencià.

     -Un dia a la nostra escola.
Marquen les hores, en les aules tenen grups i poden treballar en grups mes xicotets i individualment. Fan activitats obligatòries i altres que són voluntàries que l'alumnat decidix que vol fer. A l'hora de treballar de forma obligatòria és per a potenciar o fomentar algun concepte o tècnica i per a treballar de manera individual és per a deixar que l'alumne tinga autonomia o criteris triant una activitat de manera voluntària. Així els ajuden a tindre criteris.

ENTRADA AMABLE (la entrada a la escola)
Aquesta primera franja del dia esta destinada a propostes lliures on els xiquets/es s'apropen de manera autonoma i podem comensar el dia mirant-nos, preguntant-nos com estem, etc.

Els pares i mares acompañen als seues fills al aula i aprofitan para parlar amb el alumne i amb els pares.

RUTINES I ASSEMBLEA: 5-10 mint o 10-15 mint.

Cantar cançons de bon dia i parlar del cap de setmana. Practicar el vocabulari. A l'edat de 3 anys és molt oral.

     -Altres activitats, propostes, moments...

-TALLERES: son activitat amb la meitat del grup on es fan ropostes noves (tecniques, conceptes,...) que tots i totes han de realitzar. (individual o petit grup).

- Matematicas e informatica: llocs de taula, llocs matematics. jocs en equips. Per a jugar hi ha normes que han de conéixer i coneixen vocabulari nou en l'àrea de matemàtiques.

- Raco de parla.

- Art: és indispensable en l'educació perquè els xiquets s'expressen sense dificultats.

- Teatres: contes tradicionals o d'autors. Els personatges van canviant perquè tots puguen ser el personatge que vullguen.

- Cancons: aprenen cançons tots els dies.

- Titelles: per a fer dramatizacions.

-Contes: és indispensable, s'utilitzen molt com a recurs de projecte d'animació lectora, van contacontes al col·le a comptar-los contes als xiquets, els majors també van a classe d'infantil i els compten contes.

- Lletres: treballen mes sistematicament les lletres. el grafismes, el vertical el horizontal...

3 años: nom propi,  tot va al voltant del nom propi. (lletres en farina, en sal, en gomets... se trabajan las letras de manera manipulativa.) 

4 años: noms companyes, proyectes, referents... paraules de les rutines.

5 años: treballen els textos, són capaços d'escriure frases mes llargues, d'escriure el titule d'alguna cançons...

Diferent tipologia textuales: fent cartells anunciadors, un llistat de la compra, catàlegs de jocs, contes, endevinalles, notes a les families...

ESPAIS D'APRENENTATGE: diferents espais organitzats atenent a les intel-ligencies multiples.

espais de construccions, de art, de matemàtiques, espais on juguen amb el ombres, la llum, el sol...

Amb 3 i 4 anys utilitzan els aules i el pati. 

ALTRES PROPOSTES:la musical no esta, perquè requerix un espai especifico... Tenen propostes de 

matemàtiques, d'art, de naturalesa i ciència, joc simbòlic, taula de llum, biblioteca d'aula...

El començament és paregut a l'entrada amable, és autònom i poden anar de manera lliure i triar el que vullguen. A més cada setmana van variant les activitats que tenen, però sempre hi ha una que és obligatòria i fixa.

APRENENTATGE COOPERATIU:  arribar a concens (color, full, materials, que i con ho van a fer...)

ALTRES ACTIVITATS, PROPOSTES, MOMENTS: com proyectes; als proyectes fem activitats. de tot tipus (diferents canals, diferents inteligencies).

-Eixides.

-Festes i celebracions.

-Exposicions de treballs.

-Protagonista de la setmana.

     -Conclusions.

El més important per a treballar amb els xiquets és intentar respectar sempre el moment evolutiu d'ells perquè cada xiquet es desenrotlla d'una manera diferent d'una altra, per exemple hi havia una xiqueta que no volia escriure el nom de ningú als 3 anys i després en 5 anys al final ella sola va escriure.

Jerome Bruner. La parla dels infants.

Hui en classe hem llegit un text de Bruner. El que havíem de fer era relacionar el text amb les 4 capacitats innates. 

Les cuatre capacitats innates son:

1. Acció encaminada a aconseguir un fi.
2. L'adaptació a actuar en àmbits reduïts.
3. L'alt grau de sistematitzció de les accions.
4. La capacitat d'abstracció per enfrontar-se amb contextos d'espai, temps i causalitat.

És el que més remarca la vocalització i forma part de la vida quotidiana.

Esta clar en el joc, que són les mateixes, agafar el pallasso, traure-ho i amagar-ho, utilitza una sèrie de vocalitzaciones i comença als 5 mesos.

És molt important el paper actiu del xiquet que va cambiant al pass del temps. El xiquet no esta esperant que la mare agafe el pallasso. És una activitat social i compartida, necessària per a desenvolupar el llenguatge. Un patró bàsic d'acció rutinària que es veu en este tipus de jocs.

Es importa't que el paper de la mare vaja canviant que vaja adaptant el jugar amb les necessitats del xiquet.

CARTA A LES FAMÍLIES

Bon dia! Hui hem fet una pràctica, a continuació vos deixe l'exercici.

Imagineu que son el director/a d'un centre escolar i redacteu una carta a les famílies on reflexioneu sobre la necessitat de canviar el programa lingüístic del centre, per un altre mitjançant el qual s'importisquen més hores en valencià i anglés com a llengua vehicular.

Estimades famílies,

Amb motiu de l'entrada de la nova LLEI 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, assegura la competència a l’alumnat en les dues llengües oficials i l’anglès com a llengua estrangera preferentment. Per això, és fonamental la incorporació de temps dedicat expressament a la comunicació oral tant en les hores lectives com en les activitats complementàries i extraescolars.

Per aquest motiu, el nostre centre vos comunica que l'alumnat augmentarà el percentatge de les assignatures d'anglès, valencià i castellà. El pla s'establirà a partir del pròxim curs, augmentant les hores d'anglès al 20%, el valencià al 40% i el castellà al 40%. D'esta manera la llengua valenciana passarà a ser llengua vehicular i així l'alumnat aprendrà estratègies d'aprenentatge. 

Davant de qualsevol qüestió o dubte que podeu tindre podeu consultar el tutor o tutora.

Gràcies per la col·laboració. 

Una salutació, 

La direcció del centre.

PROJECTES, RACONS I TALLERS.

El treballar per projectes oferix moltes possibilitats, tant a mestres com alumnes, que no oferix un aprenentatge tradicional. Al treballar per projectes els alumnes aprenen investigant, experimentant i vivint cada un dels processos d'enseñanza aprendizaje.

En els tallers es realitzen activitats sistematitzades i molt dirigides, amb una progressió de dificultats ascendent, per a aconseguir que el xiquet adquirisca diversos recursos i conega diferents tècniques que després utilitzarà de forma personal i creativa en els racons o espais de l'aula.

En els racons l'acció del xiquet és de lliure elecció i es propicia la investigació, la deducció i la imaginació, etc...

• Poden participar xiquets d'altres aules del mateix o distint nivell.
• Poden i haurien de participar pares i mares.
• La seua programació sol ser estable al llarg del curs.

Xarrada: Mari Carmen Díez.

Mari Carmen Díez Navarro és mestra d'Enseyança Primària per la Universitat d'Alacant, especialista en Educació Infantil per l'Institut de Ciències de l'Educació de la mateixa universitat i llicenciada en psicopedagogia també per la Universitat d'Alacant. Així mateix, és diplomada en mestria de Llengua Catalana per l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de València.

Mari Carmen ha escrit 15 llibres, la majoria de poesia infantil i de pedagogia, a més es l'autora junt a Vicenç Arnaiz Sancho del llibre Infàncies: Educar i educar-se. Mari Carmen és considera una pionera del treball per projectes

Primerament, va començar explicant el llibre d´Infàncies i la seua estructura. Conta que té tres capítols i fotografies de la vida reial i molt significatives. Aquet llibre es una compilació d´articles que parlen d´infants, de famílies, de mestres, de comunitat i d´educació. Es proposa una educació saludable, optimista, tranquil·la i humana sense allunyar-se de la realitat.

També va parlar de com eduquen les mestres al xiquets, que volem que siguen perfectes i que es comporten iguals, però els xiquets tenen el seu temps per a desenvolupase-se. A més, parla de que hui en dia li posem moltes activitats als xiquets i els saturem. Els xiquets necessiten més contacte amb la seua familia, amb els amics...

Altre dels temes que va tractar la Mari Carmen es de les tecnologies i la poc educació que li donen. Hui en dia per als pares es mitjor donar-li el telèfon al xiquet o un ordinador per a que estiga entretingut, però aquestes accions no ajuden al desenvolupament del xiquet.

Per a finalitzar, m'agradat molt escoltar a Mari Carmen, ha sigut molt interessant escoltar les seues paraules i la seua opinió al respecte de la educació que tenim hui en dia.

TEXT DE MARI CARMEN DÍEZ

Hui hem llegit un text anomenat Hem deixat anar les regnes? del llibre Mari Carmen Díez Infancies: educar i educar-se.
Aquest text tracta o parla de l'educació a casa, que els adults estem més pendents d'altres temes de la vida quotidiana com el treball, els diners, les hipoteques... i no parem atenció a altres temes que són mes importants com l'educació dels fills i filles, d'aquesta manera deixem de costat als xiquets i xiquetes i no ens centrem en ells, i perquè no molesten o per a entretindre'ls se'ls deixa la televisió o la tablet.

Després hem preparat una pregunta per a poder realitzar-li a l'autora el pròxim dia dilluns en la xarla que té que realitzar. Hem pensat en:
Sabem que des dels centres s'ha de treballar per a corregir conductes no desitjades, però hem de tindre en compte que també cal treballar des de les families i que molts pares trebajllen llargues jornades. Quines pautes podríen donar-li als pares o a les persones que major temps passem amb els xiquets?